| tribuna
En un àmbit global tenim una
nova amenaça bèl·lica que, en nom de la pau,
es fa pel petroli, mentre que en l'àmbit local projecten
una infraestructura per facilitar el trànsit de camions,
o sigui un consum encara més gran de combustible
Sembla que una obra de caràcter
local (o millor dit, intercomarcal) com l'eix viari que, a través
del túnel de Bracons, a la Garrotxa, pretén unir Vic
amb Olot, però que rebrà el trànsit de camions
de mig Espanya i Europa, no tingui res a veure amb la pluja de bombes
que, si el seny dels homes no ho evita, caurà sobre Bagdad.
Però en aquest món interdependent -globalitzat, com
es diu ara- tot té a veure amb tot: el que és local
amb el que és global, i viceversa, fecundant-se en aquest
cas per mal. En l'àmbit global, els dràcules del petroli
continuen envestint allà on sigui per mantenir en forma l'economia
de la primera potència mundial, ara en declivi. En l'àmbit
local (o, millor dit, nacional) hi ha una altra mena de personatges
-que no per casualitat governen el país- que, amb la seva
política de «reequilibrar» el territori, semblen
disposats a perpetuar a comarques (i a comarques tan belles i productives
com la Garrotxa) el model de l'àrea metropolitana de Barcelona,
que és un complet fracàs des de tots els punts de
vista.
M'estic referint al projecte, conegut de fa uns anys, de foradar
la muntanya del Puigsacalm (espai protegit i tan entranyable per
als excursionistes) amb el túnel conegut per Bracons, per
tal d'obtenir una via ràpida de circulació entre Vic
i Olot. Com se sap, de fa pocs anys, a Vic hi ha la cruïlla
central d'un altre eix viari, l'anomenat transversal, perquè
travessa de cap a cap com un ganivet l'espai central de Catalunya,
de Lleida a Girona. Aquest eix de l'espai transversal va ser presentat
per la Generalitat -com ara ho fa amb l'eix Vic-Olot- com la necessària
obra pública que permetria millorar les comunicacions entre
les localitats d'aquest ample espai de la Catalunya central.
No diré que no hagi estat així
-a costa, això sí, d'una irreversible degradació
de valuosos espais naturals-, però per al que ha servit,
sobretot, aquesta gran obra pública ha estat per facilitar
ràpidament l'arribada a la frontera de les produccions de
mig Espanya que en camions de gran tonatge viatgen a la resta d'Europa,
i d'igual manera en sentit contrari. Ara, amb el túnel de
Bracons, es facilita encara més la circulació de tot
aquest volum de trànsit, que ja col·lapsa les autopistes
habituals, però a costa, també, de la degradació
-de fet, destrucció- de paratges naturals on no només
canten els ocellets, sinó on encara, malgrat tot, viuen persones
arrelades a una terra de gran fertilitat que conreen, si és
que la pressió urbanística -que augmentarà
amb la construcció d'aquest túnel- els ho permet.
De manera que en l'àmbit global, tots (gairebé tots)
estem més que preocupats per aquesta nova amenaça
bèl·lica que, en nom de la pau, es fa pel petroli,
mentre que en l'àmbit local (local de Catalunya) els dirigents
d'aquest racó del món (que només dissenteixen
d'Aznar i de Bush en qüestió de formes) permeten que
en un racó encara més petit d'aquest món pugui
perpetrar-se una infraestructura de gran dimensió que facilitarà,
justament, un consum encara més gran de petroli, la causa
que mou a la guerra aquells dràcules.
Als nivells ianquis
A Barcelona i a d'altres capitals europees, hi ha hagut manifestacions
de multituds contra la més que previsible invasió
i el bombardeig de Bagdad. A la petita i meravellosa Vall d'en Bas,
prop d'Olot, també hi va haver diumenge una altra manifestació,
convocada per la plataforma Salvem les Valls!, més reduïda
(hi van participar unes dues mil persones), però amb uns
objectius que concorden perfectament amb els de les grans ciutats:
defensar una pau, que no és absència de guerra, sinó
fruit d'una pacificació de la humanitat amb si mateixa i
amb els recursos de la naturalesa, el primer dels quals, el petroli,
és novament cobejat per aquesta satànica aliança
que es presenta com l'Eix del Bé. Els Estats Units consumeixen
tant de petroli en tres setmanes com Espanya en un any, però
pel que sembla, des d'un racó d'aquesta Espanya, ens volen
induir, aprovant la faraònica obra d'aquest túnel,
a consumir més combustibles fòssils, per tal d'arribar,
se suposa, als nivells dels ianquis. Com quan, fa trenta anys, van
voler que ens empatxéssim de quilowats nuclears procedents
de la Westinghouse o de la General Electric.
|