tribuna

     En un àmbit global tenim una nova amenaça bèl·lica que, en nom de la pau, es fa pel petroli, mentre que en l'àmbit local projecten una infraestructura per facilitar el trànsit de camions, o sigui un consum encara més gran de combustible

     Sembla que una obra de caràcter local (o millor dit, intercomarcal) com l'eix viari que, a través del túnel de Bracons, a la Garrotxa, pretén unir Vic amb Olot, però que rebrà el trànsit de camions de mig Espanya i Europa, no tingui res a veure amb la pluja de bombes que, si el seny dels homes no ho evita, caurà sobre Bagdad. Però en aquest món interdependent -globalitzat, com es diu ara- tot té a veure amb tot: el que és local amb el que és global, i viceversa, fecundant-se en aquest cas per mal. En l'àmbit global, els dràcules del petroli continuen envestint allà on sigui per mantenir en forma l'economia de la primera potència mundial, ara en declivi. En l'àmbit local (o, millor dit, nacional) hi ha una altra mena de personatges -que no per casualitat governen el país- que, amb la seva política de «reequilibrar» el territori, semblen disposats a perpetuar a comarques (i a comarques tan belles i productives com la Garrotxa) el model de l'àrea metropolitana de Barcelona, que és un complet fracàs des de tots els punts de vista.


M'estic referint al projecte, conegut de fa uns anys, de foradar la muntanya del Puigsacalm (espai protegit i tan entranyable per als excursionistes) amb el túnel conegut per Bracons, per tal d'obtenir una via ràpida de circulació entre Vic i Olot. Com se sap, de fa pocs anys, a Vic hi ha la cruïlla central d'un altre eix viari, l'anomenat transversal, perquè travessa de cap a cap com un ganivet l'espai central de Catalunya, de Lleida a Girona. Aquest eix de l'espai transversal va ser presentat per la Generalitat -com ara ho fa amb l'eix Vic-Olot- com la necessària obra pública que permetria millorar les comunicacions entre les localitats d'aquest ample espai de la Catalunya central.


     No diré que no hagi estat així -a costa, això sí, d'una irreversible degradació de valuosos espais naturals-, però per al que ha servit, sobretot, aquesta gran obra pública ha estat per facilitar ràpidament l'arribada a la frontera de les produccions de mig Espanya que en camions de gran tonatge viatgen a la resta d'Europa, i d'igual manera en sentit contrari. Ara, amb el túnel de Bracons, es facilita encara més la circulació de tot aquest volum de trànsit, que ja col·lapsa les autopistes habituals, però a costa, també, de la degradació -de fet, destrucció- de paratges naturals on no només canten els ocellets, sinó on encara, malgrat tot, viuen persones arrelades a una terra de gran fertilitat que conreen, si és que la pressió urbanística -que augmentarà amb la construcció d'aquest túnel- els ho permet. De manera que en l'àmbit global, tots (gairebé tots) estem més que preocupats per aquesta nova amenaça bèl·lica que, en nom de la pau, es fa pel petroli, mentre que en l'àmbit local (local de Catalunya) els dirigents d'aquest racó del món (que només dissenteixen d'Aznar i de Bush en qüestió de formes) permeten que en un racó encara més petit d'aquest món pugui perpetrar-se una infraestructura de gran dimensió que facilitarà, justament, un consum encara més gran de petroli, la causa que mou a la guerra aquells dràcules.

Als nivells ianquis
A Barcelona i a d'altres capitals europees, hi ha hagut manifestacions de multituds contra la més que previsible invasió i el bombardeig de Bagdad. A la petita i meravellosa Vall d'en Bas, prop d'Olot, també hi va haver diumenge una altra manifestació, convocada per la plataforma Salvem les Valls!, més reduïda (hi van participar unes dues mil persones), però amb uns objectius que concorden perfectament amb els de les grans ciutats: defensar una pau, que no és absència de guerra, sinó fruit d'una pacificació de la humanitat amb si mateixa i amb els recursos de la naturalesa, el primer dels quals, el petroli, és novament cobejat per aquesta satànica aliança que es presenta com l'Eix del Bé. Els Estats Units consumeixen tant de petroli en tres setmanes com Espanya en un any, però pel que sembla, des d'un racó d'aquesta Espanya, ens volen induir, aprovant la faraònica obra d'aquest túnel, a consumir més combustibles fòssils, per tal d'arribar, se suposa, als nivells dels ianquis. Com quan, fa trenta anys, van voler que ens empatxéssim de quilowats nuclears procedents de la Westinghouse o de la General Electric.